Des del terrat de la casa Gaietà-Vila s’observa el passeig de l’escultor Miquel Blay, al cor d’Olot.
5 MOTIUS PER TORNAR A
OLOT Art / Natura / Gastronomia / Festes / Esport Narcís Oller definia Olot com “la petita Atenes muntanyenca, deu inesgotable d’artistes, de savis i d’industrials de tota mena”. Olot La indústria olotina ha estat el motor de la ciutat durant anys. A les acaballes del segle xviii, la meitat de la producció tèxtil catalana es feia a la capital de la Garrotxa. Més tard, gràcies a un privilegi concedit pel Vaticà, produiria imatges de sants que vendria arreu del món. Fins a quaranta tallers de sants van coincidir al mateix moment a Olot. Actualment, és la seva indústria agroalimentària la que estira del carro, donant feina a més de tres mil treballadors. Aquesta “petita Atenes”, que escrivia Oller, es percep en la seva riquesa artística. Conviuen a poca distància les escultures de la primeria del segle xx de Miquel Blay i Josep Clarà amb l’arquitectura de ple segle xxi de l’equip RCR, tots ells producte local. Olot combina l’essència de poble amb l’activitat puntera de les capitals comarcals. Tot i que hi ha referències escrites de l’existència de la ciutat des de l’any 872, no es conserva cap edifici anterior al segle xv, a causa dels terratrèmols que van destruir la ciutat el 1427. Tot, enmig d’un parc natural i amb quatre volcans i un riu dins el perímetre urbà. GARROTXA
Text Andreu Oliveras Fotografia Mikel Aristregi
102
103
5 MOTIUS PER TORNAR A OLOT
1
BRESSOL D’ARTISTES
L’empremta de pintors i escultors és ben present a la ciutat Sota l’aparent estructura d’una ciutat d’habitatges humils, a Olot sobresurten certs edificis modernistes. Són les cases de les famílies Pujador, Gaietà Vila o Solà Morales, entre d’altres. La capital garrotxina no ha estat mai seu militar, eclesiàstica ni aristocràtica, i han estat les famílies benestants les que han invertit en les seves cases i en el patrimoni públic. Es tracta, sobretot, de comerciants i de propietaris industrials. Olot també destaca per la seva riquesa artística, conseqüència de la força de l’Escola d’Art d’Olot. “És molt estrany que una ciutat de la nostra mida tingui tants artistes destacats i un museu tan ric”, observa Xevi Roura, conservador del Museu de la Garrotxa. Olot en té quatre més: el dels sants, el dels volcans, el de l’església parroquial de Sant Esteve i la Casa Museu Can Trincheria. A part, passejant pels carrers és inevitable topar amb escultures de noms reputats com Miquel Blay o Josep Clarà.
104
La casa Solà-Morales, a dalt, és una de les més elegants d’Olot. Al mig, un detall de la façana. A la dreta, la casa Gaietà Vila amb la familia Aulina, propietaris, a la balconada. En aquesta imatge, el Teatre Principal ple de gent.
105
5 MOTIUS PER TORNAR A OLOT
2
RECEPTES DE MÉS DE CENT ANYS
Pel cim del volcà Montsacopa, a tocar de l’ermita de Sant Francesc, és habitual veure-hi veïns d’Olot passejant o corrent. A baix, el paratge de la Moixina.
Embotits, ratafia, coques de llardons i tortells adobats Menjar a Olot és sinònim de productes de la terra, de plats tradicionals que han anat passant de generació en generació. En un moment en què es reivindiquen els productes de proximitat, la ciutat pot presumir que mai no els ha deixat de banda. Olot és terra d’embotits, de ratafia, de coques de llardons i de tortells adobats. De tots, el més típic és el tortell trenat que segueix la recepta olotina. Una recepta que deu tenir arrels jueves, de quan el call de Besalú estava en plena ebullició. A la fleca de Can Carbasseres porten elaborant-lo de la mateixa manera des del 1893. Jordi Vilanova, la quarta generació de propietaris, explica que el secret és “el forn de llenya” i “una pasta esponjosa adobada amb el gust anisat de la matafaluga”. Tradicionalment era el tortell típic que els padrins regalaven als fillols el dia de rams. Normalment s’acompanya amb fuet o xocolata.
106
3
VIURE ENTRE VOLCANS
El former de Can Carbasseres, en Jordi Vilanova prepara les masses dels típics tortells d’Olot.
Les serralades i la terra volcànica marquen el clima i el paisatge
El perímetre de la ciutat d’Olot està perfectament delimitat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Uns volcans que, com explica el geòleg Llorenç Planagumà, estan adormits però no extingits: “La darrera erupció va ser la del Croscat fa uns 10.00012.000 anys, però considerem que la zona encara es podria reactivar a escala geològica”.
Els quatre cons volcànics dins el nucli urbà hi proporcionen un clima humit, més propi de zones atlàntiques que no mediterrànies. Aquest clima, combinat amb un sòl propi, dóna una gran varietat de vegetació amb fagedes, rouredes i alzinars convivint plegats. Un dels escenaris de la ciutat més immortalitzat per pintors i fotògrafs és els aiguamolls de la Moixina. Situats sobre una colada de lava, és aquest material volcànic el que ha permès que hi afloressin aigües subterrànies. Es tracta d’una zona humida, ombrívola, ideal per anar a passejar enmig d’arbres centenaris. 107
5 MOTIUS PER TORNAR A OLOT
5
DE VIA FÈRRIA A VIA VERDA El camí on antigament circulava el tren Olot-Girona és ara una de les rutes més transitades de la zona
4
QUAN LA CIUTAT EMBOGEIX Les Festes del Tura s’han fet un lloc destacat en el calendari festiu català Per les Festes del Tura, Olot es transforma i els carrers s’omplen a totes hores. Els actes superen el centenar i són gratuïts, populars i al centre de la ciutat. Uns trets que li han fet guanyar-se un nom dins el programa festiu català, congregant cada any gent d’Olot i gent de fora.
108
Unes festes del poble per al poble. Sense l’esforç de la vintena de penyes i entitats no es podria confeccionar la programació. “Si la gent no hi col·laborés, organitzant els actes o participant-hi, no en quedaria res, de les Festes”, opina Miquel Casas, membre de la comissió organitzadora. Aquells dies conviuen en perfecta harmonia cercaviles infantils, teatre, balls de saló, correfoc, gegants i concerts d’estils de música completament diferents. Cada any es duen a terme al voltant del 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Tura, la patrona, i la nit de més afluència hi ha unes 25.000 persones als carrers. Aquest 2014, per exemple, les festes se celebren del 5 al 9 de setembre.
Ciutat natural, Olot té diverses rutes a l’aire lliure per fer amb tota la família. La més popular és sense cap mena de dubte la via verda que segueix l’antic recorregut del tren Olot-Girona. Amb les vies desmuntades des de fa anys, s’ha convertit en un bicicarril que ofereix un camí planer, combinant zones ombrívoles a recés dels arbres amb altres trams enmig de camps de conreu. Es tracta d’un indret molt concorregut on és fàcil que hi coincideixin els qui volen anar en bicicleta, a córrer o a passejar. La sortida és a les fonts de Sant Roc, una font natural a tocar del Fluvià. Just a l’inici, els usuaris hauran de passar per dins dels túnels, tal com feia l’antic tren d’Olot. Seguint la ruta i abans d’arribar al poble següent, s’erigeix la pista d’atletisme de la ciutat: un equipament dissenyat per l’equip d’arquitectes RCR que atrau amants de l’arquitectura fascinats per la combinació de natura i avantguardisme.
Andreu Oliveras. Periodista. Ha col·laborat en diversos mitjans locals de la Garrotxa. Mikel Aristregi. Fotògraf especialitzat en reportatge social i humà. Publica en diversos diaris i revistes.
109
5 MOTIUS PER TORNAR A OLOT DADES ÚTILS Al 2015 farà 700 anys que Olot celebra al voltant del 18 d’octubre la Fira de Sant Lluc, d’origen ramader
Fires centenàries, restaurants de prestigi, museus emblemàtics i volcans molt transitats són alguns dels atractius que us convidem a visitar en aquesta guia pràctica de la ciutat d’Olot. Garrotxa
Text Andreu Oliveras
Com arribar-hi Amb cotxe: Aneu a través de la C-17 fins a enllaçar amb la C-37 (els túnels de Bracons) a l’altura de Torelló o per l’AP7 fins a la sortida Girona-Nord i allà agafeu la C-66 fins a Besalú, on connecta amb l’autovia A-26. Amb autobús: L’única companyia amb servei regular és Teisa ( www.teisa-bus.com). Connecta Olot amb Barcelona, Vic, Ripoll, Figueres i Girona.
VISITA
Un volcà a la ciutat El Montsacopa és, de ben segur, el volcà més integrat en el dia a dia d’Olot. Situat al bell mig de la població, encara avui força gent conrea verdures a la seva falda. En Joan Noguer fa trenta-cinc anys que hi té un hort i li agrada el gust que dóna la terra volcànica a les hortalisses: “Pèsols i faves queden molt dolços, i de ceba, no n’hi ha cap de coent”. Pujar-hi al capdamunt és una activitat obligada. La visita serveix per conèixer millor les característiques d’un volcà de tipus estrombolià amb un cràter perfectament definit. Alhora, un cop a dalt es gaudeix d’un dels millors miradors de la ciutat, amb una vista de 3600, on en dies clars es pot veure els Pirineus i el Canigó. Amb una hora i mitja es fa la ruta completa a les grederes i l’ascensió al cràter, pujant a les torres de defensa de les guerres carlines i a l’ermita de Sant Francesc, del segle xvii. Turisme d’Olot. s Carrer de l’Hospici, 8 972 26 01 41 | www.turismeolot.com
RESTAURANT
Les patates més suculentes Visitar la capital de la Garrotxa i no tastar les patates d’Olot és quasi un sacrilegi. La majoria de restaurants les tenen a la carta i cada vegada més botigues en venen per cuinar-les a casa. Se les va inventar el restaurant La Deu fa més de setanta anys. Encara avui per a molts són “les patates de La Deu”. Adrià Reixach és cap de sala del restaurant i és el nét de la creadora del plat. “Són unes patates fetes a mà”, explica, “amb un rostit de carn de vedella i porc cuinat expressament per a aquest plat”. Aquest rostit està enmig de dues llesques fines de patata i tot plegat es fregeix. Només a la Deu, cada any en fan milers. Es poden menjar al restaurant, o emportar-seles per encàrrec. Fins i tot, han habilitat un web on en serveixen precuinades.
MUSEU
Molt més que ‘La Càrrega’ Situat al tercer pis de l’edifici de l’Hospici, del segle xviii, el Museu de la Garrotxa guarda obres cabdals de l’art català. La peça estrella és La càrrega. El quadre que Ramon Casas va pintar el 1899 mostra com la Guàrdia Civil reprimeix una manifestació obrera a Barcelona. Propietat del Reina Sofía de Madrid, Olot en té la cessió des del 1919, quan l’olotí Miquel Blay va veure que els museus madrilenys el tenien amagat als magatzems a causa de la temàtica que mostrava. Precisament Blay té un lloc destacat al Museu de la Garrotxa: hi ha gran part de les seves escultures modernistes. Un altre dels notables escultors olotins és el noucentista Josep Clarà; s’hi exposen peces com La maternitat. A més, hi ha icones de l’Escola d’Art d’Olot, que van impulsar els germans Joaquim i Marià Vayreda conjuntament amb Josep Berga i Boix. “Es tracta d’un paisatge optimista, bucòlic, que a la seva època agradava molt”, relata el conservador del Museu, Xevi Roura. Museu de la Garrotxa. s Carrer de l’Hospici, 8 | 972 27 11 66
On menjar Les Cols La seva cuina creativa amb productes de la terra ha estat guardonada amb dues estrelles Michelin. El local ha estat dissenyat per l’equip d’arquitectes RCR. s Carretera la Canya, s/n | 972 26 92 09 www.lescols.com | Menú degustació: 125 € | | | Preus no aptes per a tothom. Restaurant Europa Un dels restaurants més populars d’Olot, combina la cuina d’avantguarda amb els productes tradicionals. s Plaça Major, 2 | 972 27 31 13 www.cafeeuropa.cat | Menú: 13,40€ (de dilluns a divendres) | | | | | Situat en ple centre d’Olot, la terrassa té vista a la plaça Major. On dormir Hotel-Apartaments La Perla S’han especialitzat en turisme familiar i tenen una sèrie d’habitacions decorades amb dibuixos de la faràndula olotina. s Ctra. la Deu, 9 | 972 26 23 26 | www.laperlahotels.com | Habitació doble: 69€ (no inclou esmorzar) | | | | | | | És a 15 minuts a peu del centre de la ciutat. Hostal Sant Bernat Tracte proper en ple nucli antic. Habitacions amb tot allò necessari, però sense luxes. s Ctra. les Feixes, 29 | 972 26 19 19 | www.hostalsantbernat.com/ca | Habitació doble 1 nit: 29,95€ (inclou esmorzar) | | 6€ | | | Situat al centre de la ciutat, a prop de tots els atractius.
Restaurant La Deu s Carretera de la Deu, s/n 972 26 10 04 | ladeu.es
Adreça s | Telèfon | Web
110
| Preu | Horari | Pàrquing Espai reservat per a fumadors
| Apte per a nens | Adaptat per a discapacitats | Accepten animals | Apte per a celíacs | Connexió a Internet | Allotjament amb servei de cuina | A tenir en compte | Informació
111